El tractament bàsic i fonamental és PREVENIR la deshidratació.
Per això cal:
- Si hi ha vòmits, la hidratació ha de fer-se molt a poc a poc per evitar el reflex del vòmit (una culleradeta cada 5 minuts) i amb líquids amb sucre (aigua amb sucre).
Amb els vòmits es perd sucre i això comporta la producció d’unes substàncies anomenades cossos cetònics (acetona); la seva presència estimula el vòmit amb la qual cosa es tanca, un cercle viciós (vòmits -> acetona -> vòmits-> acetona ->…). Així, donant sucre, impedim la formació d’aquestes substàncies. Quan no és possible controlar els vòmits (se’n perd més del que s’ingereix) llavors, haureu de dur el seu fill al pediatre.
- Si hi ha diarrea, la hidratació ha de fer-se amb solucions líquides especials de rehidratació (“bioralsèrum”), que contenen aigua i aquelles substàncies que es perden per mitjà dels excrements (bicarbonat, sodi, potassi, etc.). S’han de donar després de cada deposició i demanda (a poc a poc si hi ha vòmits). Quan no és possible controlar la diarrea (se’n perd més del que s’ingereix) haureu de dur el vostre fill al pediatre.
- Pel que fa a l’alimentació, haurà de ser gairebé NORMAL i iniciar-la al més aviat possible. Les dietes astringents, encara en ús, no són del tot eficaces i, si es duen a terme, mai no han de durar mai més de tres dies.
Als lactants no és necessari modificar-los la dieta: els que mamen han de continuar fent-ho, els que prenen biberó no cal rebaixar la concentració de la fórmula adaptada, diluint-la amb més aigua -com es recomanava fins fa poc-, i la resta de la seva alimentació, per als que ja mengen farinetes i purés, no cal canviar-los la dieta, és a dir, poden prendre qualsevol cereal, verdures, carns, peix, lactis (no solament iogurt, sinó també llet i fruites).
En nens més grans NO fa falta retirar-los la llet ni els lactis de la dieta. Si el pacient no tolera bé la llet, substituir-la per iogurts o formatge fresc. És convenient evitar aliments greixosos, salses, ous i irritants (xocolata …).
- Eviteu l’ús de medicaments, malgrat que els antitèrmics si són necessaris o altres fàrmacs si hi hagués recomanació expressa del metge. Prendre antibiòtics sense indicació pot perllongar el quadre diarreic i el període de transmissió de la infecció a altres persones, incloent-hi la majoria de les gastroenteritis produïdes per bacteris. Els medicaments per als vòmits, només serveixen per millorar-ne el símptoma, però no curen i poden produir efectes secundaris. No són convenients els antiemètics (que “tallen” el vòmit) ni els antidiarreics (que “tallen” la diarrea).
Aquests tractaments en els nens poden generar més perjudicis que beneficis.
- Pel que fa als anomenats PROBIÒTICS (“Ultralevura” o similars) sembla demostrar-se, en alguns estudis, un cert benefici encara que no clarament significatiu.
