Quan?
És important que al nen se li ofereixi el pit tan aviat com sigui possible, idealment durant la primera mitja hora després del part. Després de la primera hora, el bebè se sol quedar adormit unes hores. Durant aquest temps, és recomanable que estigui amb la seva mare, encara que no mostri interès per mamar, i que s’estimuli el contacte pell amb pell. Així, se li pot oferir el pit tan aviat com s’observi que el bebè està disposat a mamar (moviments de la boca cercant el mugró, badalls…) i no només quan plori. El plor és un signe tardà de gana.
Qualsevol dona és capaç d’alletar el seu fill exclusivament amb la seva llet. La diferència entre uns pits grans o uns de petits és la quantitat de greix que contenen i no la quantitat de glàndula productora de llet. D’altra banda, les causes que contraindiquen l’alletament matern (algunes malalties o medicaments) són molt rares, quasi excepcionals. A hores d’ara, quasi totes les malalties maternes es poden tractar amb medicaments que es poden prendre sense haver de suspendre l’alletament matern (consulta amb pediatria).
Com?
La succió del bebè és l’estímul principal que indueix la producció de llet. Per tant, com més vegades s’agafi el bebè al pit de la mare i com més el buidi, més llet s’hi produirà. La quantitat de llet s’ajusta d’acord amb la que el nen pren i a les vegades que buida el pit al dia. La qualitat de la llet també varia amb les necessitats del nen al llarg del temps. Durant els primers dies, és més groguenca (calostre) i conté més quantitat de proteïnes i substàncies antiinfeccioses; més tard apareix la llet madura. Pot semblar aigualida, sobretot al principi de la presa, perquè és cap al final quan en va augmentant el contingut en greix. No existeix, però, la llet materna de baixa qualitat; és sempre adient i tot el que el bebè necessita.
És important, sobretot a l’inici, que no s’ofereixin al bebè xumets ni biberons. Una tetina no es xucla de la mateixa manera que el pit, el nadó es pot confondre i, posteriorment, agafar el pit amb menys eficàcia (fa servir musculatura diferent en succionar el xumet i el biberó que en el procés de succió del pit). Això pot causar problemes com ara clivelles al mugró, mastitis i, a la llarga, manca de llet. Tampoc és recomanable fer servir mugroneres. Les clivelles surten perquè el bebè s’agafa malament al pit, i per això és important corregir la postura (demana ajuda a pediatria, llevadora o infermera de pediatria). L’ús de mugroneres retalla la durada de l’alletament matern i el fa molt incòmode.
Un nadó sa no necessita més líquids que els que obté de la llet de la seva mare. No és necessari ni recomanable oferir-li aigua ni solucions de sèrum glucosat. Abans de donar-li suplements o qualsevol aliment que no sigui llet materna, és convenient consultar-ho amb pediatria.
Freqüència entre les preses
Per completar la presa, cada bebè i cada mare necessiten un temps diferent, que varia també segons l’edat del bebè i d’una presa a una altra. A més, la composició de la llet no és igual al principi i al final de la presa, ni els primers dies d’edat o quan el bebè té més de 6 mesos. La llet del principi és més aigualida però conté la major part de les proteïnes i sucres; la del final de la presa és menys abundant però té més calories (el contingut en greixos i vitamines és més alt).
El nombre de preses que fa el bebè cada dia i el temps que inverteix en cadascuna són molt variables. Per tant, no s’han d’establir regles fixes. És millor oferir el pit a demanda. Un nen pot desitjar mamar al cap de 15 minuts d’haver realitzat una presa o, al contrari, trigar més de 4 hores en demanar-ne la següent, encara que durant els primers 15 – 20 dies d’edat és convenient intentar que el bebè en faci unes 8 en 24 hores. Tampoc és aconsellable que es limiti la durada de cada presa, el bebè és l’únic que sap quan s’ha quedat satisfet i per això és important que s’hagi pres la llet del final de la presa. La presa ha de durar fins que el bebè deixi espontàniament el pit.
Alguns nens obtenen tot el que necessiten d’un sol pit i d’altres, d’ambdós. En aquest últim cas, és possible que el bebè no buidi completament el darrer pit, motiu pel qual la presa següent haurà de començar per aquest.
L’important no és que el bebè mami de tots dos pits, sinó que buidi completament i alternativament cadascun per tal d’evitar que l’acumulació de llet pugui comportar una mastitis i perquè el cos de la mare adapti la producció de llet a les necessitats del seu fill. Per tot això, es recomana que el bebè acabi amb el primer pit abans d’oferir-li l’altre.
